Ser Venus, quina mandra!!

Una amiga em comentava fa uns dies que degut a la crisi haurà de "transformar" la roba d'estiu de la temporada passada perquè no es vegi demodée. Una altra es passarà 3 hores setmanals durant 2 mesos, endollada a una mena de poltre de tortura d'un institut de bellesa, per reafirmar la pell de la panxa després del part. Un tractament caríssim que pagarà a terminis.

Encenc la tele i em deprimeixo. És un bombardeig constant de publicitat enganyosa. Cossos gairebé perfectes de jovenetes anunciant productes i estris per aprimar, reafirmar, exfoliar, hidratar, i fins i tot per embellir les ungles dels peus.



Realment fem tot aixó per sentir-nos millor amb nosaltres mateixes o per ser plenament acceptades en una societat on els cànnons de bellesa són cada vegada més exigents?

Com diu una frase del manual de la "beautiful people", que va fer famosa Wallis Simpson, "mai s'és prou rica ni s'està prou prima". Una afirmació francament idiota.

Ja fa anys que vaig deixar enrera la feixuga càrrega dels complexes físics i estic realment feliç de ser totalment imperfecta. Com diu el tòpic.... el que realment importa és dins l'embolcall.