Todavía tengo casi todos mis dientes
casi todos mis cabellos y poquísimas canas
pudo hacer y deshacer el amor
trepar una escalera de dos en dos
y correr cuarenta metros detrás del ómnibus
o sea que no debería sentirme viejo
pero el grave problema es que antes no me fijaba en estos detalles...
Descansi en pau, Benedetti.
5 comentaris:
Si noia...la lucidesa en estat pur.
Jo m'estic quedant calb per la part de sota, em fan mal les articulacions, paeixo malament perquè m'estic quedant sense queixals, i així i tot, continuo no pensant en aquests detalls... Està bé això? No sé... Què hi farem! Els grans artistes com el Mario ens fan pensar. Glòria a Mario
Sí, Jc, per a mi, el millor, amb permís de Martí Pol, es clar.
Quim:
T'estàs quedant calb, però ni corres darrera l'ómnibus (ni del tren), ni puges les escales de dos en dos.
I no saps com m'en alegro que no pensis en aquests detalls.
Petons.
No coneixia Mario , però gracies al blog he sabut d'ell i això es el que ens dona la blogosfera , cultura ,que per els que no en tenim gaire sempre va be.
Anims per la teva recent incorporció als blogs , no hi tinguis por , pots caminar-hi amb els talons de14 o descalça , doncs es una comunitat virtual molt assenyada
Gràcies garbí. Per el que he observat la majoria de bloggers són gent amb carreres universitàries, jo sóc una operària en una fàbrica a qui li agrada llegir i aprendre. Seguiré el teu blog. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada