T'estimo quan rondines si et desperto i quan no apago el mòbil a la nit, t'estimo quan tens fred a 20 graus, t'estimo quan corregeixes els meus barbarismes, t'estimo quan fas cuina experimental i no m'hi deixes sucar pa. També t'estimo quan en els moments més íntims penses en les lents primes i nosequè del so mentre al spotify sona flamenc. Ets la darrera veu que escolto abans de dormir i ets la cara que vodria veure cada dia la resta de la meva vida.
4 comentaris:
Em vas prometre que no escriuries mai més al bloc. Veig que has tingut una raó molt poderosa per trencar la promesa, i m'alegra molt que aquesta raó sigui jo. T'estimo.
De l'amor se'n sol esperar coses molt grans però el mèrit és trobar-hi els detalls que, més enllà de la grandiloqüència, el fan possible i perdurable. Felicitats per tenir-lo i cuidar-lo amb la barreja de matusseria i delicadesa pròpia dels humans. Ah, i si algun desaprensiu us amenaça amb trencar-lo, aviseu: li trencarem les cames.
Sens dupte una bona versió
Peazo pensament cap a la persona que t'estimes! Mare meva, no em puc ni imaginar que algún dia, algú arribi a escriure una cosa la meitat de la meitat de la meitat de maca que la que has escrit tu. Enhorabona a tots dos, Helenna.
Publica un comentari a l'entrada