It's my partyyyyy, jaajajaja. Bé, no saps com me n'alegru que t'agradin els dilluns. I sí, el Maresme amb el Passatge dels Anglesos està d'un lluminós im-pe-ca-ble (Piqué). Això sí que són diumenges.
Nena, m'has deixat bocabadada amb el teu blog. Malgrat que jo aquest món el desconec completament, deixa'm dir-te que ara que ja hi he entrat, no deixaré de fer-ho!!!! Anims i segueix així de feliç trempada!!!! Petonetsssss.
Garbí, Darrerament els saborejo molts els dilluns, i els dimarts, i els dimecres, i els dijous.... Petons, artista.
Quim, Si no pares d'escoltar la cançoneta de les xipettes, Mr. Candyman et farà fora del l'edifici, jajajajajaa. Mmmmm els diumenges al matí... quin "luju" nen.
Nacoca, Sospito que no sóc l'única que té un somriure permanent als llavis. Una abraçada, angelet meu.
Ferran, I això que jo era d'aquelles que odiaven els dilluns. Ai l'amour.... Petons, maresmenc.
Anna, És un món apassionant de gent que escriu però que molt i molt bé. Jo escriuré i tu hi pots entrar o no... ja sabem que tu i jo fem el que ens dona la gana, jajajajajajaa. Fins demà, reina de la sala blanca!
Gaia, Moltes gràcies. He visitat el teu blog i m'ha semblat molt interessant. Et llegiré (gairebé som veines). Una abraçada
Em crida l'atenció aquest "inveterada" costum de l'ésser humà dels cicles: diumenges, Nadal, aniversari, tornat al col·legi... És que no es pot viure sense estar repassant contínuament els nostres cicles i preparant el futur segons ens hagi anat en ells?
D'altra banda, sí, és Google. Em sembla que es res millor aquí amb neopreno català que en cuirs.
Estimat Javier, Sí, som animals de costums. Jo podría viure sense Nadal, sense aniversaris, sense tornades al cole, però sense recordar els bons moments no. M'agrada recrear-m'hi. Besos.
10 comentaris:
Per això es varen fer els dilluns , per acabar d'asaborir els caps de setmana .
Aixi la setmana sera mes curta
It's my partyyyyy, jaajajaja. Bé, no saps com me n'alegru que t'agradin els dilluns. I sí, el Maresme amb el Passatge dels Anglesos està d'un lluminós im-pe-ca-ble (Piqué). Això sí que són diumenges.
Petonassos
Hola, nina!
Enhorabona per la teva percepció, ja saps que n'hi ha que estan ben "endillunsats" en tornar a la feina setmanal.
Una besada molt grossa! ;-)
Quines ganes de ser estúpidament feliç qualsevol dilluns d'aquests!
Ves, tu, gairebé sense adonar-nos-en... i ja som dimarts. Hop!
Nena, m'has deixat bocabadada amb el teu blog.
Malgrat que jo aquest món el desconec completament, deixa'm dir-te que ara que ja hi he entrat, no deixaré de fer-ho!!!!
Anims i segueix així de feliç trempada!!!!
Petonetsssss.
D'un lloc a l'altre i he anat a parar al teu blog. Amb el teu permís aniré passant...
Els dilluns? Tampoc em desagraden
Salut!
Garbí,
Darrerament els saborejo molts els dilluns, i els dimarts, i els dimecres, i els dijous....
Petons, artista.
Quim,
Si no pares d'escoltar la cançoneta de les xipettes, Mr. Candyman et farà fora del l'edifici, jajajajajaa.
Mmmmm els diumenges al matí... quin "luju" nen.
Nacoca,
Sospito que no sóc l'única que té un somriure permanent als llavis.
Una abraçada, angelet meu.
Ferran,
I això que jo era d'aquelles que odiaven els dilluns. Ai l'amour....
Petons, maresmenc.
Anna,
És un món apassionant de gent que escriu però que molt i molt bé.
Jo escriuré i tu hi pots entrar o no... ja sabem que tu i jo fem el que ens dona la gana, jajajajajajaa.
Fins demà, reina de la sala blanca!
Gaia,
Moltes gràcies. He visitat el teu blog i m'ha semblat molt interessant. Et llegiré (gairebé som veines).
Una abraçada
Em crida l'atenció aquest "inveterada" costum de l'ésser humà dels cicles: diumenges, Nadal, aniversari, tornat al col·legi... És que no es pot viure sense estar repassant contínuament els nostres cicles i preparant el futur segons ens hagi anat en ells?
D'altra banda, sí, és Google. Em sembla que es res millor aquí amb neopreno català que en cuirs.
j/Artajerjes
Estimat Javier,
Sí, som animals de costums. Jo podría viure sense Nadal, sense aniversaris, sense tornades al cole, però sense recordar els bons moments no.
M'agrada recrear-m'hi.
Besos.
Uy, una cosa más Javier,
En català, en castellano o en inglés, es un placer leerte.
Publica un comentari a l'entrada