Va donar quatre voltes al pàrquing del Carrefour abans de veure el seu tot terreny negre. Estava nerviosa com una adolescent en la seva primera cita. Intentant aparcar en un lloc on no la puguessin multar, va copejar el cotxe del davant fent saltar l'alarma. Ja no estava nerviosa, ara la vergonya per la seva poca traça la preocupava més. Ell l'observava impacient amb un somnriure condescendet.
Es decidí a baixar del cotxe quan el va veure acostar-se amb un llibre a la mà. Les cames li tremolaven, es mirallà per darrera vegada en els vidres del supermercat.
Tanta estona buscant dins l'armari per al final acabar posant-se la mateixa roba que duia pel matí.
Va girar el cap i ell s'apropà. Li agafà la cara entre les mans i amb un somriure sincer li digué.... ets preciosa.
Des que ell va marxar, les cerveses tenen un gust més amarg i la música de Sabina ja no sona igual que a casa seva.
Des que ell va marxar, les cerveses tenen un gust més amarg i la música de Sabina ja no sona igual que a casa seva.
9 comentaris:
Un post molt bonic. Una història d'aquelles que un veu o viu darrera el parabrís, mentre cau la pluja. Una petita joia d'una bona història per llegir i evocar.
Una abraçada ben forta
La primera cita és sempre plena de misteri.
hermosa historia,realidad? ficción?, que importa, seguramente los asientos traseros de los coches guardan mil historias no contadas. Quizá haya sido el comienzo de algo que ni el tiempo ni la distancia podrán borrar; me queda la duda si a ella le gustó el libro, petons
La música del Sabina té això: sempre sona diferent, segons la situació, però sempre et toca la fibra.
Gràcies Quim,
Tens raó, una història per recordar des d'una terraseta amb vistes i sense palmera que no ens deixi veure el mar.
Una abraçada molt especial...
Gaia,
La primera cita crec que és determinant en una relació. Un petó.
4x4
Todo parecido con la ficción es pura realidad.
Y según tengo entendido a ella le encantó el libro.
Gracias por leerme. Besos.
Estenent la roba,
A mi també m'agrada Sabina però des de fa un temps escolto música diferent.
Enhorabona pel teu blog. Una abraçada.
Perdon por la intromision, vengo desde el blog Historias desde el Espejo. Hace unos dias este señor publico un post llamado Sin vuelta atrás, solo quería informar a todos sus lectores que no es suyo, lo ha plagiado; el problema es que ni se ha molestado en citar al autor y lo ha hecho suyo, por supuesto al tener habilitada la moderación de comentarios nuestras quejas no se han hecho escuchar.
Espero que aqui no pase igual.
Un saludo y gracias.
Aqui podeis ver el post original, como se aprecia fue publicado dos dias antes.
http://blogs.20minutos.es/nilibreniocupado/post/2009/06/17/vox-populi-vigaosimo-segunda-entraaaa-
La amistad es más difícil y más rara que el amor. Por eso, hay que salvarla como sea. Un beso
enrique
Et torno la visita!
Veig que ets força nova i et dono la benvinguda a aquest món tan meravellós de la blogosfera. Ja veuràs com tindràs moltes satisfacions. :-)
Un post molt bonic!
Enrique,
Sí, es cierto. Y si me dan a elegir me quedo con una buena amistad. Besos.
Rita,
Gràcies per la visita, et vaig seguint.
Publica un comentari a l'entrada