Que difícil, quin repte!, però ho he fet. Ara el que em balla pel cap és... seré capaç de dir alguna cosa que pugui interessar a algú?.
M'he calçat unes sabates noves, de taló de 14 cm, amb les que espero poder caminar sense caure per aquest carrer tant ample que és la blogosfera.
Com diu un bon amic meu... qui no té feina el blog pentina. Avui començo un curset accelerat de perruqueria.
Fins aviat.
18 comentaris:
Molta sort en aquesta 'andadura' (toma barbarisme!!!!). Ja he començat el dia de molt bon rotllo i el teu primer post del teu bloc contribueix a acabar-lo millor. Me n'alegro molt i espero que amb aquest "millor que m'ho expliquis" la cosa continui amb el mateix optimisme i aquesta visió divertida des d'una perruqueria ben divertida. N'estic convençut.
Gràcies, gràcies. Com a analfabeta informàtica que sóc, compto amb la teva ajuda eh?.
Re-benvingut Quim.
No és fàcil despullar-se davant dels altres.. sempre es rep alguna que altre garrotada.
Però a la fi, compensa.. sempre trobaràs més gent com cal que fills de puta.
Endavant.
Tot el suport que et puc donar, el donc.
Hola nena, i felicitats per aquest repte que t'has posat,Jo tambe he pensat mes d'un cop fer-ne un, tot arribara,de moment el grup en tenim un, que miqueta a miqueta s'omple,endevant i sense cap por que tu pots
Cert, Josep, ja ho diuen... si els f de p volessin no veuriem mai el sol. Jo sóc del parer que tothom és bó fins que no es demostra el contrari.
Gràcies per la música, ets un DJ genial, i felicitats per els 1000 enllaços.
Montse, guapíssima, m'has de donar l'adreça d'aquest blog del teu grup.
Moltes gràcies pel teu suport i aveure si t'animes, que tu tens molt per dir.
Si has creat l'atenció, ara posa l'acció.. publica, publica...
Hola Helena,
Sé de tu a través d'en Quim i el seu blog i ara veig que t'estrenes en el noble art de la blogueria. Que vagi tot molt bé i els déus et siguin propicis!
Publicaré, publicaré Jc. Just wait and see.
Josep, jo també sé de tu a través d'en Quim. Gràcies per la visita. Una abraçada.
"Que difícil se me hace,
mantenerme con coraje,
lejos de la tranza
y la prostitución.
Defender mi ideología
buena o mala, pero mía,
tan humana como la
contradicción...."; dicen que el blog es un estado mental, un manual para aprender a soñar.
Suerte en esta andadura, petons
.....esta realidad tirana, que se rie a carcajadas porque espera que me canse de buscar.....
Petons, també.
Helena,
Com pot ser que tinguis més comentaris que jo? I més havent de posar el rotllo aquest de la verificación de la palabra. Mmmmm, millor que m'ho expliquis amb tot luju de detalls (ja pots riure del joc de paraules). Petons, reina mora.
Ei Helenna, jo també sé de tu a través del Diumenja'm, i també seré a aquesta banda de la pantalla per llegir-te. Potser posar-s'hi costa una mica al començament, però un cop l'hi agafis el "tranquillo" al blog, ja veuràs com t'hi enganxes.
Willkommen!
Moltes gràcies, Ferran. Espero que no t'importi que hagi enllaçat el teu blog. Et llegeixo des de fa temps a través d'en Quim, qui m'ha fet entrar a la blosfera. Francament, trobo el teu blog molt interessant.
Una abraçada.
Ostres, ostres, ostres, ostres!
No tenia la menor idea que havies creat un blog, benvinguda al club.
Una besada molt grossa! ;-)
Encantat (faré el mateix), i gràcies :)
Hola Helena, felicitats, per el nou cami q estas començant. T'anire lleguint de vegada en quant. Un peto maca i fins aviat.
Una vegade, una rateta escombrava l'escaleta. Sempre ho havia fet i no sabia fer res més. Un dia, un gatet presumit se li acostà: rateta, rateta, vols venir amb mi? Jugarem i ho pasarem molt bé. La rateta va acceptar i tothom es va esglaiar. Pobre rateta, pobre rateta, el gat se la menjarà i ella innocent creu que només vol jugar!
A la rateta, després de jugar amb el gat se li escapà un rotet! Um quin gat més bó. Exclamà dibuixant amb els seus llavis un somris de trapella. Helena, si encare tens gana, mossega!! Resta molta vida esperant
Publica un comentari a l'entrada