(Harry)
T'estimo quan tens fred estant a 21 graus, t'estimo quan trigues una hora per demanar un entrepà, m'encanta l'arruga que se't forma aquí quan em mires com si fóra boig, t'estimo quan després de passar el dia amb tu la meva roba fa olor del teu perfum i vull que siguis tu la darrera persona amb qui parli abans d'adormir-me a les nits. I això no és perquè estigui sol ni tampoc perquè sigui cap d'any. He vingut aquí aquesta nit perquè quan t'adones de que vols passar la resta de la teva vida amb algú, vols que la resta de la teva vida comenci quan més aviat millor.
diumenge, 7 de març del 2010
dimecres, 4 de novembre del 2009
No tinc res més a explicar....
Plego, deixo el blog. Ja no em sentiré més com una "yankee a la cort del rei Artús".
Ha estat un plaer compartir aquesta temporada amb vosaltres, i us visitaré tal i com he fet fins ara. Teniu molt a dir!.
Com li vaig dir a un bon amic, deixo de reproduir diàlegs de pelis romàntiques per viure la meva pròpia....
Una abraçada a tothom
Ha estat un plaer compartir aquesta temporada amb vosaltres, i us visitaré tal i com he fet fins ara. Teniu molt a dir!.
Com li vaig dir a un bon amic, deixo de reproduir diàlegs de pelis romàntiques per viure la meva pròpia....
Una abraçada a tothom
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Les hores (2002)
Virgínia Woolf
Tu m'has donat la major felicitat possible. Has sigut tot el que algú pot ser per l'altre. Sé que estic destrossant la teva vida i que sense mi podràs treballar i ho faràs. Ho sé. Ni tant sols m'expresso degudament, el que vull dir-te és que et dec tota la felicitat de la meva vida. Has tingut una pacìència infinita i has sigut increïblement bo. En mi ja no hi queda res, tret de la certesa de la teva bondat. No puc seguir arruinant la teva vida. No crec que dues persones puguin ser més felices del que hem sigut nosaltres.
Virgínia
Tu m'has donat la major felicitat possible. Has sigut tot el que algú pot ser per l'altre. Sé que estic destrossant la teva vida i que sense mi podràs treballar i ho faràs. Ho sé. Ni tant sols m'expresso degudament, el que vull dir-te és que et dec tota la felicitat de la meva vida. Has tingut una pacìència infinita i has sigut increïblement bo. En mi ja no hi queda res, tret de la certesa de la teva bondat. No puc seguir arruinant la teva vida. No crec que dues persones puguin ser més felices del que hem sigut nosaltres.
Virgínia
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Manhattan (1979)
(Isaac Davies/Mary Wilkie)
Isaac: Que què faig? M'has de preguntar el què faig? Jo crec que t'he fet un petó a la boca.
Mary: És ben bé que no puc posar la meva vida en ordre.
Isaac: Bé, fa molt temps que desitjava fer-ho, saps?
Mary: Sí, ja ho sé.
Isaac: Ho sabies? Doncs jo creia que ho dissimulava. Intentava mostrar-me fred i indiferent.
Mary: Creia que ja volies besar-me aquell dia en el planetari.
Isaac: Doncs sí.
Mary: M'ho vaig imaginar.
Isaac: Però tu llavors sorties amb en Yale, i jo ni remotament seria capaç de ficar-me en una cosa així. Ho entens? Em volies besar tu aleshores?
Mary: No sé el que volia. Aquell dia estava molt enfadada amb en Yale.
Isaac: Però saps, estaves molt sexy. Xopa per la pluja i... i vaig tenir un impuls boig d'estirar-te sota la superfície lunar i cometre una perversió interestel·lar amb tu.
Isaac: Que què faig? M'has de preguntar el què faig? Jo crec que t'he fet un petó a la boca.
Mary: És ben bé que no puc posar la meva vida en ordre.
Isaac: Bé, fa molt temps que desitjava fer-ho, saps?
Mary: Sí, ja ho sé.
Isaac: Ho sabies? Doncs jo creia que ho dissimulava. Intentava mostrar-me fred i indiferent.
Mary: Creia que ja volies besar-me aquell dia en el planetari.
Isaac: Doncs sí.
Mary: M'ho vaig imaginar.
Isaac: Però tu llavors sorties amb en Yale, i jo ni remotament seria capaç de ficar-me en una cosa així. Ho entens? Em volies besar tu aleshores?
Mary: No sé el que volia. Aquell dia estava molt enfadada amb en Yale.
Isaac: Però saps, estaves molt sexy. Xopa per la pluja i... i vaig tenir un impuls boig d'estirar-te sota la superfície lunar i cometre una perversió interestel·lar amb tu.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Serendipity (2001)
(Sarah Thomas)
M'he passat tot el vol mirant l'infinit pensant... no en el meu xicot, estava pensant en un paio misteriós que vaig conéixer fa un milió i mig d'hores. Un paio de qui gairebé no recordo res, només en tinc una imatge borrosa al cap. Van ser unes hores, no va arribar a un dia, però fou com si en aquell moment l'univers només existís perquè estiguessim junts. Per això he vingut, i deixaré que el destí em porti on ell vulgui. Per què quan aixó hagi acabat ja no haure de tornar a pensar en ell. Resa perquè sigui un feixista calb que enganxa els mocs sota el seient del cotxe.
M'he passat tot el vol mirant l'infinit pensant... no en el meu xicot, estava pensant en un paio misteriós que vaig conéixer fa un milió i mig d'hores. Un paio de qui gairebé no recordo res, només en tinc una imatge borrosa al cap. Van ser unes hores, no va arribar a un dia, però fou com si en aquell moment l'univers només existís perquè estiguessim junts. Per això he vingut, i deixaré que el destí em porti on ell vulgui. Per què quan aixó hagi acabat ja no haure de tornar a pensar en ell. Resa perquè sigui un feixista calb que enganxa els mocs sota el seient del cotxe.
diumenge, 27 de setembre del 2009
Sabrina (1954)
Linus: Com es diu en francés: la meva germana té un llapis groc?
Sabrina: Ma soeur a un crayon jaune.
Linus: Com es diu: El meu germà té una xicota encantadora?
Sabrina: Mon frère a une gentille fiancée.
Linus: I com es diu: M'agradaria ser el meu germà?
Sabrina: Ma soeur a un crayon jaune.
Linus: Com es diu: El meu germà té una xicota encantadora?
Sabrina: Mon frère a une gentille fiancée.
Linus: I com es diu: M'agradaria ser el meu germà?
dissabte, 19 de setembre del 2009
Memòries d'Àfrica (1985)
Denys: He pensat una cosa. Amb tants safaris gairebé no utilitzo l'habitació del club. No sé si servirà d'alguna cosa però... què et semblaria si deixés alguna de les meves coses a casa teva.
Karen: Aniries i vindries des de casa meva?
Denys: Si et sembla bé...
Karen: Quan els déus ens volen castigar escolten les nostres pregàries.
Karen: Aniries i vindries des de casa meva?
Denys: Si et sembla bé...
Karen: Quan els déus ens volen castigar escolten les nostres pregàries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)