divendres, 15 de maig de 2009

Murphy i la mare que el va parir

La torrada sempre cau del costat de la mantega. La galeta Maria es precipita al bol de la llet abans d'arribar a la boca. L'ascensor sempre està avariat quan haig de pujar 4 pisos. L'oferta del "yo sí soy tonta" s'ha acabat un dia abans de comprar el portàtil, segueixo??.

Aquesta sóc jo, víctima crònica de la famosa llei. La darerra jugada va ser quedar "tirada" a l' autopista amb el cotxe recent sortit del taller tan nerviosa i espantada pel fum que sortia del motor que ni tan sols vaig poder dir al servei de viabilitat d'Acesa el punt concret on era.

Uns triangles que no triangulaven i una armilla reflectant tan amagada al maleter que ni vaig veure. Des que sóc usuària de l'Ap 7 que no m'alegrava tant d'haver pagat. També pel fet de que el meu principal maldecap fós averiguar a quin km em trobava, perquè els hombres de Harrelsson de groc em salvessin del desastre.

Sense esperances de que el Sr. Murphy pagui els mil-i-pico euros de la reparació us deixo aquesta cançoneta que, com a mínim, em dóna bon rotllo.


dilluns, 11 de maig de 2009

L' INICI

Que difícil, quin repte!, però ho he fet. Ara el que em balla pel cap és... seré capaç de dir alguna cosa que pugui interessar a algú?.
M'he calçat unes sabates noves, de taló de 14 cm, amb les que espero poder caminar sense caure per aquest carrer tant ample que és la blogosfera.
Com diu un bon amic meu... qui no té feina el blog pentina. Avui començo un curset accelerat de perruqueria.
Fins aviat.