dimarts, 14 de juliol de 2009

De pelicula

(MOLLY)

Pienso en él todos los días. Es mi último pensamiento antes de dormirme y el primero en despertarme. Cada día hablo de él conmigo misma; aunque esté hablando con alguien, aunque hable con quien ya sabes, dentro de mi solo está el. Brian cree que estoy enferma, que es todo por lo de mi padre, dice que es la tensión la causa de todo. Supone que estoy deprimida, pero no, no me ocurre nada.Excepto que le quiero. Ya sé que tu no lo apruebas. Ni yo tampoco. Estamos de acuerdo, pero eso no cambia nada. Si me hubiera acostado con él quizá sería todo más fácil. Pero no lo he hecho, hemos sido hechos para estar juntos aunque no lleguemos a estarlo nunca. Creo que seria lo lógico y natural, lo demás no tiene sentido...



Una de les meves pelis preferides, que sens dubte augmenta els nivells de glucosa del blog considerablement. No m'ho tingueu massa en compte....

Bon estiu a tothom, tanco la paradeta fins al Setembre

6 comentaris:

GAIA ha dit...

Bona pel·lícula i bones vacances!!!
Fins al setembre!
Salut

quim ha dit...

Recordo el dia que em vas llegir aquesta escena, i el dia que vam canviar l'especial de tv3 del 6 a 2 del Madrid, per aquesta pel·lícula. Entre aquests dos moments n'hi ha d'altres que no es veuen però es senten. Com els que hauran fins que tornis a obrir la paradeta. No sé si en aquest intèrval, hi haurà tan de sucre com en els xurros de festa major :D

Un petonàs, i welcome to sunny and happy life!

garbi24 ha dit...

Bones vacances i quant tornis , pots explicar el que.............vulguis o necessitis.

helenna ha dit...

GAIA,

Si, una pel.lícula que per a mi no passa mai de moda.
Bon estiu per a tu també.

Quim,

Jo també recordo aquell dia. Son detalls que no s'obliden, com tantes petites coses que un fa quan estima.
Ens haurem de posar a dieta i canviar els xurros per una bona parrillada al Martinez :D


Garbí24,

Ui si que n'explicaré de coses, la meva avia deia sempre que jo era com una mallarenga (que no callava mai).

Que pasis un bon estiu tu també

Anònim ha dit...

Un dia, fa molts anys, una persona em va convidar a veure aquesta pel-licula, pot ser va ser l'edat, o l'inmaduresa, el cert es que no vaig saber interpretar el perquè, ara ho sé, i no hi ha dia que no pensi que hauria passat si aquell dia, hages vist la pel.licula com la veig ara. una salutació

rits ha dit...

no l'he vist aquesta pel·lícula! m'han entrat unes ganes terribles de veure-la!
ja t'ho explicaré