diumenge, 4 d’octubre de 2009

Serendipity (2001)

(Sarah Thomas)

M'he passat tot el vol mirant l'infinit pensant... no en el meu xicot, estava pensant en un paio misteriós que vaig conéixer fa un milió i mig d'hores. Un paio de qui gairebé no recordo res, només en tinc una imatge borrosa al cap. Van ser unes hores, no va arribar a un dia, però fou com si en aquell moment l'univers només existís perquè estiguessim junts. Per això he vingut, i deixaré que el destí em porti on ell vulgui. Per què quan aixó hagi acabat ja no haure de tornar a pensar en ell. Resa perquè sigui un feixista calb que enganxa els mocs sota el seient del cotxe.

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

Una gran pelicula.....l'he vista un parell de vegades i m'encanta.

Ferran ha dit...

Uitx, té tota la pinta que m'agradaria, tota! La busco!

quim ha dit...

Una pel·lícula que em semblava ben pastelosa però amb un diàleg així promet. El que passa és que mai surt un calb que enganxa xiclet al seient. Sempre surt un tio encantador, guapíssim i lliure. Mecatxis.

M'agraden molt aquestes cites pel·liculeres.

e. ha dit...

Hi ha un moment de la pel.lícula -molt ben triada novament- en que la noia, que està vivint amb un músic egòlatra, guapo però pressumptuós, s'adona perfectament de la diferència abismal entre el benestar estàndart i l'amor bullit i la promesa d'una fugacitat elèctrica, arriscada i irrepetible. D'això parla la pel.lícula: de la importància de triar no en benefici propi sino de l'amor mateix. Aquest deu ser el màxim grau de compromís.

Roger ha dit...

Llàstima, no sóc feixista ni enganxo els mocs sota el seient del cotxe (normalment), però potser t'alegrarà saber que m'estic quedant calb...

helenna ha dit...

garbi24,

A mi també m'agrada tornar a veure les pel.lícules que m'agraden. Felicitats per la part que et toca, 50 anys de matrimoni és tot un triomf.

Ferran;

Aiii, com més gran em faig més "ensucrada" em torno.....

Quim;

Sí, tinc tendència al romanticisme pastelós però saps una cosa?, m'es igual.
M'agrada la gent que no té prejudicis ni sentit del ridícul.
Encantadors o no, guapos, lletjos, això si.... lliures!
I em sembla que tu has tingut molt a veure en aquestes cites pel.liculeres, un molt bon regal, gràcies.

e.;

Tu sempre tant encertat i trobant les paraules justes....
Gràcies!!

Roger;

Ufff, sort que no ets feixista, ni enganxes els mocs al seient del cotxe (el teu, per si de cas), o tindries un greu problema...
Ah, pel pèl no et preocupis amb aquests 'ullassos' ni m'en havia adonat....

GAIA ha dit...

Recordo quan la van estrenar però no la vaig arribar a veure. Pinta bé però!