diumenge, 11 d’octubre de 2009

Manhattan (1979)

(Isaac Davies/Mary Wilkie)

Isaac: Que què faig? M'has de preguntar el què faig? Jo crec que t'he fet un petó a la boca.
Mary: És ben bé que no puc posar la meva vida en ordre.
Isaac: Bé, fa molt temps que desitjava fer-ho, saps?
Mary: Sí, ja ho sé.
Isaac: Ho sabies? Doncs jo creia que ho dissimulava. Intentava mostrar-me fred i indiferent.
Mary: Creia que ja volies besar-me aquell dia en el planetari.
Isaac: Doncs sí.
Mary: M'ho vaig imaginar.
Isaac: Però tu llavors sorties amb en Yale, i jo ni remotament seria capaç de ficar-me en una cosa així. Ho entens? Em volies besar tu aleshores?
Mary: No sé el que volia. Aquell dia estava molt enfadada amb en Yale.
Isaac: Però saps, estaves molt sexy. Xopa per la pluja i... i vaig tenir un impuls boig d'estirar-te sota la superfície lunar i cometre una perversió interestel·lar amb tu.

5 comentaris:

quim ha dit...

M'encanta l'escena del planetari... De fet, m'encanta Manhattan, tot i que quan la vaig veure era en anglès sense subtitular, però anava amb una companya d'uni que estudiava amb mi a la mateixa acadèmia.

Vaig entendre ben poca cosa, però potser aquest diàleg que has posat sí que el devia entendre, perquè em vaig sentir ben identificat amb el personatge.

Un petó ben gran.

Ferran ha dit...

A mi m'encanta (gairebé) tot el que fa olor d'Allen. Un fragment de Manhattan? La millor manera de preparar el visionat de la seva acabada d'estrenar pel·lícula!

e. ha dit...

L'arrancada amb el clarinet de Gershwin és el tret de sortida d'un retrat psicològic de l'amor excessivament interioritzat. Passen els anys, i la qualitat de la pel.licula es manté, especialment en aquella escena en que la jove Hemingway li diu a Allen que se'n va sis mesos i que sis mesos no són res. La mirada d'Allen transmet la complexitat de l'egoisme madur enfront de la inocència juvenil, vibrant i enèrgica com l'esperançadora arrancada del clarinet.

Roger ha dit...

A mi també m'encanta la pel·lícula, però no puc comentar res més perquè no me'n recordo de què va, però quan la vaig veure em va agradar molt.

helenna ha dit...

Quim;
Jo la vaig veure en castellà, un dia de festa major del meu poble a l'antic cinema de la plaça de la coma, segurament amb la meva amiga de l'ànima. Per cert, molts records de part seva.

Ferran;
Tot i que sóc una estusiasta del Allen no he vist la que va rodar a BCN. NO aguanto a la Penélope CruS!.
Petons.

e.;
L'arrancada del post me la vas suggerir tu si no recordo malament.
Ah, una de les netes del Ernest és va canviar el nom de Margaux a Margot per no fer pensar en aquell excel.lent vi que ja deus haver tastat....

Roger;
A mi també em va encantar la peli, com m'en encanten moltes d'altres no romàntiques com Local Hero. Quina música, i quin fantàstic lloc per viure.... enveja!!!!!