dissabte, 19 de setembre de 2009

Memòries d'Àfrica (1985)

Denys: He pensat una cosa. Amb tants safaris gairebé no utilitzo l'habitació del club. No sé si servirà d'alguna cosa però... què et semblaria si deixés alguna de les meves coses a casa teva.
Karen: Aniries i vindries des de casa meva?
Denys: Si et sembla bé...
Karen: Quan els déus ens volen castigar escolten les nostres pregàries.

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Només em falta aquest puntet extra de sensibilitat que tinc aquests dies, per escoltar aquesta música meravellosa d'aquesta pel·lícula preciosa... buf, em reprimeixo; em comportaré, sí!

e. ha dit...

felicitats per la tria de les imatges del blog, de cançons i pel.licules. molt bon gust. en aquest cas, a més, tinc un dubte: no sé si el post fa referència a l'alegria per compartir o al temor a que l'arribada d'algú amb les seves coses suposi el principi d'una invasió.

GAIA ha dit...

Una pel·lícula marevellosa amb un papers estel·lars de la Streep i en Redford. Em va encantar i la música t'arriba molt a dins. Bona elecció!

helenna ha dit...

Ferran;
No et reprimeixis, ni et comportis, MAIIII.
Petons.

e:
Qualsevol semblança a la realitat és pura ficció, com diuen a les pel.lícules....
Però si he d'escollir, prefereixo una invasió sense cop d'estat.
Una abraçada i gràcies per llegir-me.

Gaia

La Meryl és una de les meves actrius preferides. Sempre he somiat que algú que m'estimi em renti el cap com li fa el robert a ella!, hahahahaha.
Un petó.

e. ha dit...

Ara que he vist el canvi de la teva foto, que t'afavoreix igual que l'anterior, proposo als que passin per aqui que facin un excercici, amb la banda sonora de Memòrias de Africa, de memòria: ¿com erem l'any 1985? Encara que sembli una paradoxa, potser descobrirem que som millors ara.

helenna ha dit...

e.

L'any 1985 jo vivia una experiència vital a Anglaterra que em deixaria empremta. Es diu Eloi, va nèixer 2 anys després i és una de les alegries de la meva vida.
Ah i la foto no és del 85 ehh, és molt més recent!.
Petons.

MIA ha dit...

una bona peli, i una banda sonora excelent! petons.

quim ha dit...

M'agrada molt la frase de la Karen. No sé si la diu amb ironia, o creu realment que en un moment de felicitat sempre hi ha un càstic. La veritat és que ens han educat per pensar d'aquesta manera, però jo crec que la Karen sempre recordarà aquest moment Herbal Essence i que le quiten lo bailao. I potser tots pensem el mateix, i sospirem perquè hi hagi un moment d'aquests i que podem dir, lliurement, els déus, a tomar pol...

Un petó

helenna ha dit...

Gràcies Mia, un petó per a tu també!

Quim:
Oi tant, "que le quiten lo bailao"... i sí, a tomar... això....
Ja saps com m'agraden les pelis romàntiques (no cursis), la meva predilecció per la Meryl em va portar un dia a un cinema lluny de casa a veure una mena de géiser esclatar en un pati grec amb el rere fons d' Abba. Quines coses que fem a vegades!!!.
Petons.

Glennis ha dit...

Lovely music from an excellent movie.

helenna ha dit...

Thanks so much Glennis, and welcome to my blog!