dijous, 27 d’agost de 2009

Sense paraules

Caòtica com sempre, penjant posts abans del que havia dit, sense corrector per esmenar el meu penós català, enxufo aquesta màquina infernal només per "sentir" aquesta cançó, tancar els ulls i tornar a la platja la nit abans de la pluja d'estels per tornar a contemplar el desordre sublim...

7 comentaris:

GAIA ha dit...

A vegades, es necessita desconnectar un xic aquesta màquina infernal...
Bonica cançó per poder-ho fer

SM ha dit...

Un gran tema. Ara feia temps qeu no l'escoltava, gràcies per penjar-lo.

garbi24 ha dit...

DE vegades com millor es viu es , dintre dels caos , on la prioritat es el nostre benestar .
Bona musica

jlcrillo ha dit...

M'he emocionat el Gavaldà tendre es un bon antidot de desconexiò.
Sempre atent als teus escrits.....

helenna ha dit...

Gràcies a tots, els que comenteu i als que se que em llegiu des d'una distància prudencial.
Aquesta és la cançó per qui estima sense condicions.

quim ha dit...

Ja saps que no sóc gaire amant dels Pets (vell dir del grup, és clar) i altres representants del rock català. Però haig de reconèixer que podria canviar d'opinió escoltant més cançons com aquesta.

Aquest post ja està prou ben escrit i és prou evocador i emotiu com que no li calgui cap corrector ortogràfic.

helenna ha dit...

Gràcies Quim;
Se que t'agrada tant el rock català com a mi la música de Wagner.
I tens raó, ja no em cal corrector.
Teniu algun curs intenssiu de català per impulsives a la UOC?