divendres, 12 de juny del 2009

Multiplicar expectatives

La meva vida social era més aviat escassa. Deu ser cosa de l'edat, pensava. Cada vegada em costava més sortir i tot el que això comporta.
Els meus amics es cansaven de trucar-me i jo d'inventar excuses convincents que sabia que no creurien.
Resignada a lluir l'etiqueta d'anti-social crònica em vaig apalancar a caseta amb la bona companyia de la tele, els llibres i l'ordinador.
Conèixer un Maresmenc va trastocar-ho tot. Algú inmers en el seu món particular i a qui la mandra tenia tan atrapat com a mi, va irrompre a la meva vida 'as an elephant in a pottery'.
Després d'uns mesos d'explorar-nos mutuament ara 'fem coses', com gairebé la resta dels mortals





Ara bé, un dels efectes colaterals de no sortir és que de cop te n' adones que no tens res decent a l'armari, així que, amb un entusiasme moderat (dec ser l'única dona del planeta que odia anar de compres) agafo el cotxe i em decideixo a imitar la Julia Roberts a Pretty woman, canviant això sí les botigues de luxe de Rodeo Drive per un modest C&A de la Ronda Ferran Puig.
I comença el show. Demà a la nit tinc un sopar amb unes amigues i amics virtuals que em fa especial il.lusió conèixer. La propera setmana toca òpera. Ni és l Òpera de San Francisco, ni el meu acompanyant és el Richard Gere, tampoc lluiré un collaret d'infart ni un vestit de nit. Hi vaig amb algú que em fa estimar una música desconeguda i portant unes arrecades comprades amb molt de carinyo al Trinity College.
Futures sortides seran a l'Auditori (gràcies Blanca), i un requitzell de soparets estiuencs amb amics respectius. Una fugaç visita low-cost a París i un cap de setmana rural a l'Empordà tancara la temporada.

Per algú com jo que la idea que tenia del paradís consistia en un plat de pasta veient una peli de Hitchcock, tot això que em passa em porta a reflexionar......





..... did I finally find someone?

10 comentaris:

quim ha dit...

M'alegro que hagis trobat aquest Pepe el Marismeño. Francament, tenim moltes coses en comú. A mi també em feia molta mandra sortir, estava en un estat d'apalancament crònic, com dius tu. Això sí, puc dir que la meva transformació de can fanga a mig gironí no ha canviat encara l'aversió que tinc a comprar-me roba.

Però també se'm multipliquen espais, i cauen parets, i respiro, i prenem una clara el diumenge al matí (buf, era impensable fer això abans), i ric i sé el que és ser jo amb companyia. Ens multipiliquem mutuament (ves per on, ara es diu així).

Que continuis gaudint del teu marismeño per molt de temps :)

helenna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
helenna ha dit...

Quim,

Un dels meus reptes aquest estiu és fer que el marismenyu és compri uns pantalons texans. Ho tinc complicat oi?

I sí Pepe, espero que aquest estat d'atontament general duri....

gatot ha dit...

doncs... disfruta-ho molt, eh? que sembla que l'estiu pinta bé per tu!
:)
bones coneixences, helenna!
(tu... i si no vol texans... no l'obliguis, dona... que vagi al seu aire!)
:)

Garbí24 ha dit...

Tu si no vol texans , sense ...que a l'esti sense roba sestà molt bé............disfruta al maxim que son dos dies ...cassanenca ;)

Ferran Porta ha dit...

Quin post més macoooooooo!!! És que estic tou, jo, i sense maresmenc amb qui multiplicar-me mútuament. Ai :(

Doncs disfruta-ho molt, i que sigui per mooolt de temps! :-)

GAIA ha dit...

Gaudeix d'aquest nou estat! L'estiu et depara moltes sorpreses ja veuràs

Anònim ha dit...

Hola, Helena,

Sóc una amiga virtual, molt orgullosa de ser-ho. Jo no vaig comprar-me roba per anar al sopar dels amics virtuals perquè pensava que amb el que tenia ja n'hi havia prou. El que sí volia era "estrenar" una bona colla d'amics, conèixer-los personalment i gaudir de la seva companyia. Tenia tanta il·lusió com tu. Ara entenc perquè us diuen "les divines", sou guapíssimes!

No ets pas la Julia Roberts, però... que més voldria ella que ser com tu!

Sempre dic que tinc molta sort des que he entrat en aquest món virtual ara fa un any. No paro de conèixer-hi gent fantàstica... i tu ets una d'aquestes meravelloses persones amb qui compartir conversa i un bon sopar.

Una abraçada i molta sort.

mar blava

helenna ha dit...

Gatot i Garbí,
Vosaltres no porteu texans??. Petons.

Ferran,
Amb les fantàstiques vistes que tens ara segur que molt aviat et tornaràs a "multiplicar"...

Gaia,
Gràcies, segur que per a tu també serà un bon estiu.

Mar blava,
Ai nena, m'has fet posar vermella.
Va ser una vetllada preciosa i un autèntic luxe compartir-la amb tu i el Josep Mª. Espero que ens retrobem físicament ben aviat. Una abraçada.

GAIA ha dit...

Hola, un altre cop!
M'agradaria que passessis pel meu blog per explicar-me quina història s'amaga darrera del nom del teu blog
Gràcies
Salut