dilluns, 1 de juny del 2009

És dilluns i sóc feliç

Després un cap de setmana relaxat, assolellat amb una fantàstica passejada per terres del Maresme..

10 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Per això es varen fer els dilluns , per acabar d'asaborir els caps de setmana .
Aixi la setmana sera mes curta

quim ha dit...

It's my partyyyyy, jaajajaja. Bé, no saps com me n'alegru que t'agradin els dilluns. I sí, el Maresme amb el Passatge dels Anglesos està d'un lluminós im-pe-ca-ble (Piqué). Això sí que són diumenges.

Petonassos

nacoca ha dit...

Hola, nina!

Enhorabona per la teva percepció, ja saps que n'hi ha que estan ben "endillunsats" en tornar a la feina setmanal.

Una besada molt grossa! ;-)

Ferran Porta ha dit...

Quines ganes de ser estúpidament feliç qualsevol dilluns d'aquests!

Ves, tu, gairebé sense adonar-nos-en... i ja som dimarts. Hop!

Anna ha dit...

Nena, m'has deixat bocabadada amb el teu blog.
Malgrat que jo aquest món el desconec completament, deixa'm dir-te que ara que ja hi he entrat, no deixaré de fer-ho!!!!
Anims i segueix així de feliç trempada!!!!
Petonetsssss.

GAIA ha dit...

D'un lloc a l'altre i he anat a parar al teu blog. Amb el teu permís aniré passant...
Els dilluns? Tampoc em desagraden
Salut!

helenna ha dit...

Garbí,
Darrerament els saborejo molts els dilluns, i els dimarts, i els dimecres, i els dijous....
Petons, artista.

Quim,
Si no pares d'escoltar la cançoneta de les xipettes, Mr. Candyman et farà fora del l'edifici, jajajajajaa.
Mmmmm els diumenges al matí... quin "luju" nen.

Nacoca,
Sospito que no sóc l'única que té un somriure permanent als llavis.
Una abraçada, angelet meu.

Ferran,
I això que jo era d'aquelles que odiaven els dilluns. Ai l'amour....
Petons, maresmenc.

Anna,
És un món apassionant de gent que escriu però que molt i molt bé.
Jo escriuré i tu hi pots entrar o no... ja sabem que tu i jo fem el que ens dona la gana, jajajajajajaa.
Fins demà, reina de la sala blanca!

Gaia,
Moltes gràcies. He visitat el teu blog i m'ha semblat molt interessant. Et llegiré (gairebé som veines).
Una abraçada

Anònim ha dit...

Em crida l'atenció aquest "inveterada" costum de l'ésser humà dels cicles: diumenges, Nadal, aniversari, tornat al col·legi... És que no es pot viure sense estar repassant contínuament els nostres cicles i preparant el futur segons ens hagi anat en ells?

D'altra banda, sí, és Google. Em sembla que es res millor aquí amb neopreno català que en cuirs.

j/Artajerjes

helenna ha dit...

Estimat Javier,
Sí, som animals de costums. Jo podría viure sense Nadal, sense aniversaris, sense tornades al cole, però sense recordar els bons moments no.
M'agrada recrear-m'hi.
Besos.

helenna ha dit...

Uy, una cosa más Javier,
En català, en castellano o en inglés, es un placer leerte.