dilluns, 18 de maig del 2009

Adéu Mario

Todavía tengo casi todos mis dientes
casi todos mis cabellos y poquísimas canas
pudo hacer y deshacer el amor
trepar una escalera de dos en dos
y correr cuarenta metros detrás del ómnibus
o sea que no debería sentirme viejo
pero el grave problema es que antes no me fijaba en estos detalles...

Descansi en pau, Benedetti.

5 comentaris:

Josep Canal ha dit...

Si noia...la lucidesa en estat pur.

quim ha dit...

Jo m'estic quedant calb per la part de sota, em fan mal les articulacions, paeixo malament perquè m'estic quedant sense queixals, i així i tot, continuo no pensant en aquests detalls... Està bé això? No sé... Què hi farem! Els grans artistes com el Mario ens fan pensar. Glòria a Mario

helenna ha dit...

Sí, Jc, per a mi, el millor, amb permís de Martí Pol, es clar.

Quim:
T'estàs quedant calb, però ni corres darrera l'ómnibus (ni del tren), ni puges les escales de dos en dos.
I no saps com m'en alegro que no pensis en aquests detalls.
Petons.

Garbí24 ha dit...

No coneixia Mario , però gracies al blog he sabut d'ell i això es el que ens dona la blogosfera , cultura ,que per els que no en tenim gaire sempre va be.
Anims per la teva recent incorporció als blogs , no hi tinguis por , pots caminar-hi amb els talons de14 o descalça , doncs es una comunitat virtual molt assenyada

helenna ha dit...

Gràcies garbí. Per el que he observat la majoria de bloggers són gent amb carreres universitàries, jo sóc una operària en una fàbrica a qui li agrada llegir i aprendre. Seguiré el teu blog. Una abraçada